CONCERTS: CASTELL D'ARO,dimarts 7 setembre-22'30h.Polivalent ---- ARBÚCIES,dimecres 8,21'30 Pl de la Pau.

La Cobla Ciutat de Girona neix l’any 1975 a partir de la iniciativa de diversos excomponents de les millors cobles-orquestra del moment, la Principal de la Bisbal, els Montgrins i d’ altres, encapçalats pel mestre Lluís Buscarons que n’esdevindria director.

Aquesta primera formació és composta per Lluís Buscarons al flabiol, Jaume i Juli Esteve als tibles, Josep Cullell i Josep M. Brugués a les tenores, Jordi Compte i Pere Rabasseda a les trompetes, Pere Cortada al trombó, Josep Puig “Moreno” i Miquel Tudela als fiscorns i Josep Joli al contrabaix.La direcció musical i representació recauen en el mestre Lluís Buscarons.

Formació inicial, 9 de març 1975.

La nova Cobla es va presentar al teatre Municipal de Girona el dia 9 de març de 1975,va obtenir un èxit clamorós èxit que es repetiria successivament arreu de les nostres contrades, i es va convertir d’aquesta manera en una de les cobles punteres de Catalunya.
A més de les actuacions en concerts, ballades i aplecs, cal destacar d’aquests primers anys l’enregistrament de diversos discos, en els quals podem apreciar les qualitats del conjunt, caracteritzat per una espectacular potència sonora i les carismàtiques interpretacions de sardanes obligades dels seus solistes.

Durant els anys successius, per diferents motius, trobem diversos canvis en la plantilla.
L’any 1979 entra ,substituint Jaume Esteve, el músic de Tortellà Joaquim Portas, que actualment n’és el component més antic. Per la plaça de primer tenora hi passen diferents intèrprets (Jaume Call i Joan Roca) abans de l’arribada de Santi Roure, que hi romandrà prop de 17 temporades. L’any 1982 en Jordi Compte va als Montgrins i ocupa el seu lloc Marcel·lí Trias. Pere Cortada és substituït al trombó per raons de salut, per Francesc Camps. Quan es jubila el “Moreno” el primer fiscorn passa a ser en Sandro Port. En plegar Miquel Tudela, se succeiran en el lloc de segon fiscorn Josep Mercader i desprès per Francesc Camps, interpretant a partir d’aleshores la part de trombó Joan Franquesa. En el contrabaix, Martí Puntí substitueix a Josep Joli.

Foto formació 1979.

Aquesta, que podríem anomenar primera etapa, clou l’any 1987, moment en què es jubilen bona part dels fundadors, inclòs el mestre Lluís Buscarons.

El que es podria anomenar com a segona etapa de la cobla, doncs, s’inicia la temporada 87/88 amb la següent plantilla:

Marcel Sabaté, flabiol; Narcís Roure i Joaquim Portas, tibles; Santi Roure i Pere Millet, tenores; Marcel•lí Trias i Josep Lluís Luque trompetes; Joan Franquesa, trombó; Sandro Port i Francesc Camps, fiscorns i Toni Blázquez, contrabaix.

Formació 1987.

En aquesta etapa el mestre Francesc Camps assumirà les funcions de director musical i el mestre Marcel·lí Trias les funcions de representació. En aquesta etapa també intervindran com a trompetes en Pere Banyeres, Oleguer Freixas i Llorenç Sabaté, i Toni Blázquez serà substituït per Amadeu Puntí, així com Pere Millet per Jordi Pujol.

Amb aquesta Nova Ciutat (títol d’una sardana que el nou director dedica a la cobla) s’obre una nova etapa en la qual destaca l’increment d’actuacions, especialment en aplecs. La ciutat de Girona és una de les cobles que actua en més aplecs (una mitjana de 35 per any). En les seves actuacions abunden les sardanes obligades, fet característic de la cobla, de diversos instruments com el tible (Narcís Roure amb “l’encís d’en Narcís” o “Matilde”) , la tenora (Santi Roure amb “El carrilet” ), la trompeta (Marcel·lí Trias amb “El cornetí d’en Marcel·lí”, “Per tu Montse” o “En Jordi petit”), però especialment les de flabiol, interpretades pel jove i virtuós flabiolaire Marcel Sabaté, que amb només 16 anys ingressa a la Cobla sorprenent tothom amb obligades com “Enyorada alosa”, “Vora el niu”, “Ocellets enjogassats” o “Com un passerell”, sardana amb sis variacions que el mestre Ricard Viladesau va adaptar especialment per a ell.

L’ any 1996 comença la tercera etapa de la cobla quan Francesc Camps plega per motius de salut i la direcció és assumida per Marcel Sabaté.

En aquesta temporada s’incorporen Joaquim Burjachs al segon fiscorn i Agustí Pedrico al contrabaix.

Formació 1996.

En la temporada 1997-98, Jordi Estartús substitueix Sandro Port i Joan Parés relleva a Narcís Roure en la plaça de primer tible. Durant aquesta temporada i per diversos motius deixen la Cobla Joan Parés i Santi Roure que seran substituïts l’any següent per David Plans i Adrià Bauzó, respectivament.

L’any 2000, coincidint amb els 150 anys de la tenora, la cobla celebra el seu 25 aniversari. Aquest es commemora amb diferents actes entre els quals destaquem el concert del 25 aniversari, que es va fer al Teatre Municipal de Girona, en el qual s’interpretaren algunes de les sardanes del concert de presentació de l’any 1975 i s’homenatjaren tant als membres actuals com a tots els músics que han format part de la Cobla, el concert del Festival de Peralada, un concert al palau de la Generalitat en el transcurs del qual s’entregaren les creus de Sant Jordi i una gran quantitat d’homenatges arreu de Catalunya per part de les diferents entitats i agrupacions sardanistes que organitzen ballades i aplecs (en algun dels quals la Cobla hi participa des de la seva fundació).

La temporada 2001-2002 deixen la Cobla el tenora Adrià Bauzó i el flabiolarie Marcel Sabaté, que continuarà però com a director i s’incorporen Josep Coll i Ferrando i Oscar Sánchez.

La temporada 2003-2004 hi entren Eduard Figaró en el lloc de Jordi Estartús i Rubén Serra substituint Marcel·lí Trias a la trompeta, que es jubila. Joaquim Burjachs es fa càrrec de la representació.

La temporada 2004-2005 es canvien Rubén Serra per Toni Vicente i Joan Franquesa per Eloi Planiol.

En aquesta etapa la Cobla vol, sense descuidar els aplecs i les ballades, potenciar la vessant de concerts. En aquest aspecte s’incorpora repertori nou, tant de sardanes com de obres, entre les quals destaquem dues per a instrument solista: les variacions per a flabiol del “Carnaval de Venècia” de Marcel Sabaté i el “Concertino per a tenora” de Josep Coll i Ferrando. D’entre els principals concerts, deixant a part els ja esmentats del 25 aniversari, podem destacar els del Festival de Llívia (anys 1996 i 2002) o els cicles de concerts de la Diputació de Girona (anys 2000 i 2004).

2005: en  aquesta temporada la cobla celebra el seu 30 aniversari de la formació (1975-2005) i per aquest motiu porta a terme diversos actes com:

La gravaci� d'un CD "Ciutat de  Girona 30 anys". Aquest CD vol ser un homenatge a tots aquells músics que durant aquests anys n’han format part. Amb un programa molt interessant tant per la seva qualitat com per la varietat de les obres.

Dins el repertori escollit s’ha de destacar el nombre de sardanes per a solistes que hi ha en el programa, sis concretament. D’aquesta manera gairebé tots els solistes de la cobla van demostrant les seves aptituds virtuosístiques. A comentar la gravació de la sardana composada expressament per en Jordi Pauli, una obra del mestre Francesc Camps, i la sardana “La goja de l’estany” de Josep Coll i Ferrando.

Inclou també l’obra de Marcel Sabaté, “Somnis d’amor” , obra per acobla i veu, on la veu anirà a càrrec de la popular i gran artista “Nina”.

També inclou, en homenatge al gran músic i compositor, Ricard Viladesau, la sardana GIRONA M’ENAMORA en la versió per cobla i veu, on la veu anirà a càrrec de la popular i gran artista “Nina”.

Destacar la composició d’una sardana a càrrec del mestre Jordi Paulí Safont, “Ciutat de Girona”, composta expressament per aquest esdeveniment, la qual cosa des d’aquí li agraïm la seva col·laboració en enaltir el nostre aniversari.

Un altre acte és la realització d’un concert on a través de la música per a cobla s’expliqui i s’escolti la vida de la cobla durant aquests 30 anys.

Aquest concert vol ser un homenatge a tots aquells músics que durant aquests anys n’han format part, contribuint amb la seva tasca al reconeixement que té actualment entre el públic i la crítica, tant per la seva professionalitat com per la rigorositat en les seves interpretacions o el seu so característic.

Durant aquesta temporada la cobla realitza nombroses actuacions, amb un augment considerable en el concerts aconseguint augmentar el seu nivell musical amb una formació madura sota la direcció de Marcel Sabaté.

Realitza 3 gravacions de CD's.

2006: temporada marcada per l'augment d'actuacions,aconseguint una gran acceptació per part del públic en general. 

Per primer cop la cobla actua en el Palau de la Música Catalana dins el Cicle Concerts de Tarda al Palau. Actuacions importants com Festival de Llívia, Concert de Musica per a Cobla a Banyoles, concert amb la gran artista Nina, concert amb la soprano Maite Mer i M.Jesus de Arenzana. Realitza 5 gravacions de CD's.

2007: Aquesta temporada s'inicia amb tres canvis en la formació;: Jack McGee substitueix a Eloi Planiol com a trombó;; Marc Solanelles substitueix a J.Antonio Vicente com a trompeta; Ramon Casanovas substitueix a Eduard Figaró; com a fiscorn.

Realitza 5 gravacions de CD's.

Temporada amb un gran nombre d'actuacions entre aplecs, concerts i ballades cal destacar la participació; en el Festival de Música de Peralada, de Calonge i de Llívia.

2008: Ramon Casanovas deixa la formació; i en Jack McGee a partir d'aquesta temporada interpretarà el fiscorn. La plaça de trombó l'ocuparà en Salvador Salla Solà.

Una temporada on s'incrementa el numero d'actuacions entre les quals compte la participació; en el Festival de Música de Peralada

2009: Aquesta temporada no es realitza cap canvi en la formació;. Mantenint el treball en les diferents actuacions que realitza la cobla. Participa un altre any en el Festival de Musica de Peralada i en el primer cicle de música per a cobla de l' Auditori de Girona. Realitza 3 gravacions de CD.

Han estat 50 els músics que han desfilat per la seva formació fins el dia d’avui.

DIRECTORS musicals:
LLU�S BUSCARONS (1975-1987)
FRANCESC CAMPS (1987-1996)
MARCEL SABATÉ (1996)

REPRESENTANTS:
LLU�S BUSCARONS (1975 - 1987)
MARCEL·LI TRIAS (1987-2003)
JOAQUIM BURJACHS (2003)