|
AGENDA
Consultes i demandes: |
1.-Centenari Rafael Ferrer 1911-2011 1.-CENTENARI Rafael Ferrer (músic 1911-2011).L’any 2011 es celebrarà el centenari del naixement del compositor Rafael Ferrer i Fitó. (Sant Celoni, 22 de maig del 1911 - Barcelona, 26 de març del 1988) va ser compositor, violinista i director d'orquestra. La sardana és un cant que ha de ser especialment català; que ha de tenir el perfum català: que no ha de buscar en fonts d'inspiració, ni de tècnica, ni d'harmonia, ni de res que no sigui purament sortit d'aquí. No hi crec en aquestes sardanes que semblen altres músiques o que són fetes exclusivament perquè tinguin èxit entre els balladors. Rafael Ferrer Fito S’interpretaran sardanes de Rafael Ferrer,Toldrà, Lamote de Grignon,Morera,Saló, autors relacionats amb el mestre Rafael Ferrer. Cobla Ciuat de Girona Direcció Marcel Sabaté 2.-LIED: veu i cobla, amb la
sopranoo Maite Mer. Programa
|
| El cant dels ocells | Pep Ventura |
| El testament de n’Amèlia | Joan Lamote de Grignon |
| La donzella de la costa | Juli Garreta |
| El gegant del pi | A. Borgunyó |
| Les danses de Vilanova (Obra) | E. Toldrà |
| A. Juncà | |
| Tortellà 1908 | M. Sabaté |
| Filadora (Obra) | M. Oltra |
| Ball de Gitanes del Penedès (Obra) | Joaquim Serra |
| Baixant de la font del gat | E. Morera |
Descarregar dossier Informatiu:
Word i
PDF
FITXA TECNICA del concert.
| Lloc:: | interior/exterior |
| Necessitats tècniques: | Equip de megafonia (1 micròfon) Cadires (12) Vestidors Il•luminació de l’escenari.(zenital-frontal) Per exteriors, escenari de 8 x 6 m. |
| Durada: | 1 h. ’45 m (aprox) |
La música és una art dinàmica, és a dir, que transcorre en el temps. De totes les arts és potserr la més immaterial, la més volàtil. Però això fa que sigui també la més suggerent, la que amb més facilitat ens allibera la imaginació i ens porta records, ens fa viatjar per mons fantàstics o ens mostra imatges. Els compositors, sabedors d’aquest poder màgic, se n’han servit moltes vegades i han intentat evocar, en les seves partitures, paisatges, indrets o fantasies , aconseguint-ho amb més o menys encert.
En
IMATGES hem intentat centrar-nos en la música per a cobla en què els autors
han volgut pintar amb ritmes i melodies diferents indrets del nostre país.
Totes elles porten noms de llocs ben especials, segurament coneguts per tots
nosaltres. Hem combinat obres
d’autors consagrats, que han esdevingut clàssics, amb altres que, per
diferents motius, no estan normalment en les programacions de concerts per a
cobla. I hem cregut que una bona manera de presentar aquestes peces era
acompanyar-les amb la projecció d’imatges, tal com suggereix el títol del
concert, i precedir-les amb alguna poesia o fragment literari relacionat amb els
llocs que glossen. Veurem paisatges ben contrastats: des del Canigó a les ruïnes
de Tarragona, o de Montserrat a Sant Pere de Roda, dels quals tindrem una visió
descriptiva per apropar-nos més als llocs des de diferents punts: musical
(interpretació musical),visual (projecció d’imatges) i literari (poesia),
que en conjunt esperem que ens evoquin el lloc descrit.
Així, per exemple, podrem escoltar el poema de Joan Maragall La fageda de’n Jordà i a continuació la sardana homònima d’Eduard Toldrà, veient de fons imatges del cèlebre bosc garrotxí. Un altra de les sardanes interpretades és Sant Martí del Canigó que anirà acompanyat, a més de les imatges, d’un fragment del poema Canigó de mossèn Jacint Verdaguer. Podrem gaudir, entre d’altres, dels textos de Miquel de Palol, Josep Pla, Prudenci Bertrana, Joan Alemany i Josep Pella. A més,també gaudirem de les interpretacions de: Alt Empordà ,de Ricard Viladesau; Girona, d’Enric Morera; Postal de Besalú, d’ A. Carbonell; A Montserrat, d’Antoni Pérez-Moya; El llac encantat, de Manuel Saderra i Puigferrer; dos moviments de la suite per a cobla La Garrotxa, de Narcís Paulís; Costa Brava, d’Agustí Borgunyó; Sant Pere de Roda, de Francesc Basil; Tarragona, d’Enric Casals, i Imatges, una obra per a cobla de Rafael Ferrer i Fitó que, com a colofó del concert , ens permetrà repassar algunes de les imatges que hem pogut veure.
La cobla és una formació versàtil tan pel que fa a la interpretació de diferents gèneres com per a la incorporació d’altres instruments. Per aquesta proposta la cobla Ciutat de Girona ha convidat al pianista i compositor Albert Guinovart per interpretar dues obres seves: el concert per a piano i cobla sobre temes de Mar i Cel i la Rapsòdia sobre temes de la Patum per a piano cobla i percussió.
Es una altra proposta que produeix la Cobla Ciutat de Girona per tal de fer arribar la música per a cobla al més alt nivell i poder oferir la seva música al públic en general .
Concert per a cobla, piano i dos percussions. El programa consta d’una primera part amb la participació solament de la cobla amb la interpretació de diverses peces de música per a cobla. En la segona part s’ofereix la interpretació de les dues obres d’Albert Guinovart per a cobla piano i percussió.
Concert per a cobla, i cor. El programa consta d’una primera part amb la participació solament de la cobla amb la interpretació de diverses peces de música per a cobla. En la segona part s’ofereix la interpretació solament de la Polifònica i una tercera part amb la interpretació conjunta del cor i la cobla.