Història

La cobla Ciutat de Girona neix l’any 1975 a partir de la iniciativa de diversos excomponents de les millors cobles-orquestres del moment, com ara de la Principal de la Bisbal i dels Montgrins, encapçalats per en Lluís Buscarons.

Lluís BuscaronsImpulsor i membre fundador de la cobla Ciutat de Girona

Lluís Buscarons i Pastells (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 28 de febrer de 1913 – Girona, 30 d’agost de 1999) fou un intèrpret de flabiol i compositor de sardanes. Músic amb una dilatada trajectòria professional reconeguda arreu, a més a més de distingir-se sempre com a persona per la seva cordialitat i senzillesa.Va néixer a la comtal vila de Castelló d’Empúries, població empordanesa de sòlides arrels musicals. Inicia els seus estudis de la mà del seu avi matern, Baldomer Pastells i Ribera, conegut com “l’avi Rau”, qui va alliçonar-lo en l’aprenentatge de solfeig, flauta i flabiol. Posteriorment va ampliar els seus coneixements amb els mestres Martí Pou, Josep Cirilo, Esteve Pallach i Josep Blanch i Reynalt.

Amb aquesta sòlida formació artística va començar la seva vida de músic, incorporant-se aviat (12 anys) a la que fou la seva primera cobla Els Rossinyolets (formació juvenil). Un temps després formà part de les cobles següents: Antiga Pep de Figueres, Pau Rossinyol (de Castelló d’Empúries, de la qual n’era el director) i Girona.

El 1956 va integrar-se als rengles de la cobla Montgrins, on va sojornar-hi durant dinou temporades. Va destacar per la seva gran categoria com a flabiolaire que el portaren a convertir-se en un dels millors que ha donat la història sardanista. Una virtut que anava sempre acompanyada per un segell de fina i acurada sensibilitat interpretativa. Per cert i fent esment del flabiol que utilitzava habitualment, cal dir que que li fou regalat per l’avi Rau. Una altra curiositat, apresa igualment del seu avi, és el repic peculiar que efectuava amb el tamborí a l’introit i als contrapunts de qualsevol sardana.

Va promoure i fer realitat la creació de la cobla Ciutat de Girona, la qual va presentar-se oficialment en un recordat i bonic concert el dia 9 de març de 1975 al Teatre Municipal de Girona. D’aleshores ençà, la Ciutat de Girona esdevingué una de les cobles amb més prestigi de Catalunya.

El 22 de febrer de 1987 s’acomiadà com a músic en actiu en el decurs de l’Aplec de Girona on va rebre un homenatge de les entitats i de l’Ajuntament de la Ciutat. Cal esmentar que a pesar de la primera intenció de jubilar-se, va col·laborar encara uns quants anys més, amb formacions de la Catalunya Nord.

La trajectòria professional del mestre Buscarons, ve complementada d’una banda amb la seva tasca pedagògica com a professor de música, donant classes de flauta i flabiol tant a nivell particular a Girona i Sant Feliu de Guíxols, com a l’Escola Municipal de Música de Castelló d’Empúries.

Morí el 30 d’agost de 1999, amb 87 anys.

Inici. Primers anysPrimera etapa (1975 – 1987)

Aquesta primera formació la formaven: Lluís Buscarons al flabiol, Jaume i Juli Esteve als tibles, Josep Cullell i Josep Maria Brugués a les tenores, Jordi Compte i Pere Rabasseda a les trompetes, Pere Cortada al trombó, Josep Puig “Moreno” i Miquel Tudela als fiscorns i Josep Joli al contrabaix. La direcció musical i la representació anàven a càrrec d’en Lluís Buscarons.

La nova cobla es va presentar al Teatre Municipal de Girona el dia 9 de març de 1975. Va obtenir un èxit clamoròs. Èxit que es repetiria successivament arreu de les nostres contrades. D’aquesta manera es va convertir en una de les cobles punteres de Catalunya.

A més de les actuacions en concerts, ballades i aplecs, cal destacar d’aquests primers anys l’enregistrament de diversos discos, en els quals podem apreciar les qualitats del conjunt, caracteritzat per una espectacular potència sonora i les carismàtiques interpretacions de sardanes obligades dels seus solistes.

Aquesta primera etapa, clou l’any 1987, moment en què es jubilen bona part dels fundadors, d’entre ells en Lluís Buscarons.

Nova CiutatSegona etapa (1987-1996)

Aquesta segona etapa, doncs, s’inicia la temporada 1987-88 amb la següent plantilla: Marcel Sabaté al flabiol, Narcís Roure i Joaquim Portas als tibles, Santi Roure i Pere Millet a les tenores, Marcel·lí Trias i Josep Lluís Luque a les trompetes, Joan Franquesa al trombó, Sandro Port i Francesc Camps als fiscorns i Toni Blázquez al contrabaix.

En aquest període Francesc Camps assumirà la direcció musical i Marcel·lí Trias es farà càrrec de la representació.

Amb aquesta Nova Ciutat (títol d’una sardana que el nou director dedica a la cobla) s’obre una nova etapa en la qual destaca l’increment d’actuacions, especialment en aplecs. La cobla Ciutat de Girona és converteix en una de les cobles que actua en més aplecs. En les seves actuacions abunden les sardanes obligades de diversos instruments, fet característic de la cobla en aquesta etapa.

 

Renovació de la cobla Ciutat de GironaTercera etapa (1996-2008)

L‘any 1996 comença la tercera etapa de la cobla quan Francesc Camps deixa la formació per motius de salut i la direcció musical l’assumeix en Marcel Sabaté. Els components d’aquella formació eren: Marcel Sabaté al flabiol, Narcís Roure i Joaquim Portas als tibles, Santi Roure i Jordi Pujol a les tenores, Marcel·lí Trias i Llorenç Sabaté a les trompetes, Joan Franquesa al trombó, Sandro Port i Joaquim Burjachs als fiscorns i Agustí Pedrico al contrabaix.

En aquesta etapa la cobla vol, sense descuidar els aplecs i les ballades, potenciar la vessant de concerts. En aquest aspecte s’incorpora repertori nou, tant de sardanes com d’obres per a cobla. Durant aquesta etapa la cobla realitza nombroses actuacions, amb un augment considerable en els concerts aconseguint augmentar el seu nivell musical amb una formació madura sota la batuta de Marcel Sabaté. Es realitzen més enregistraments i produccions pròpies les quals inclouen la figura de l’artista convidat per la cobla.

A l’any 2000 coincidint amb els 150 anys de la tenora, la cobla celebra el seu 25 aniversari. Aquest es commemora amb diferents actes entre els quals destaquem el concert del 25 aniversari, que es va fer al Teatre Municipal de Girona, en el qual s’interpretaren algunes de les sardanes del concert de presentació de l’any 1975, (aquest concert vol ser un homenatge a tots aquells músics que durant aquests anys n’han format part, contribuint amb la seva tasca al reconeixement que té actualment entre el públic i la crítica, tant per la seva professionalitat com per la rigorositat en les seves interpretacions o el seu so característic), el concert del Festival de Peralada, un concert al palau de la Generalitat en el transcurs del qual s’entregaren les creus de Sant Jordi i una gran quantitat d’homenatges arreu de Catalunya per part de les diferents entitats i agrupacions sardanistes que organitzen ballades i aplecs (en algun dels quals la Cobla hi participa des de la seva fundació).

La temporada 2003-2004 Marcel·lí Trias es jubila i Joaquim Burjachs es fa càrrec de la representació.

A l’any 2005 la cobla celebra el seu 30 aniversari (1975-2005) i per aquest motiu porta a terme diversos actes com ara la gravació d’un CD commemoratiu anomenat “Ciutat de Girona 30 anys“. Aquest CD vol ser un homenatge a tots aquells músics que durant aquests anys n’han format part. Amb un programa molt interessant tant per la seva qualitat com per la varietat de les obres.

 

Progrés i consolidació Quarta  etapa (2009-actualitat)

Una etapa on es reforcen, amplien i es marquen noves línies de treball per aconseguir progressar i consolidar els objectius de la Cobla de seguir i millorar en tots els àmbits: social, musical, popular, laboral.En aquesta etapa s’inicien projectes que avui dia són una realitat totalment consolidada. Com el cicle de música per a cobla a l’Auditori de Girona (2009) amb la presentació de diferents concerts-espectacles aconseguint la col·laboració de diferents artistes: Polifònica de Puigreig, Albert Guinovart, Rubèn Simeó (trompetista), Jordi Paulí (saxofon), Marta Valero (mezzosoprano), Albert Deprius (tenor), entre d’altres. Fent noves propostes temàtiques: Imatges, variacions populars, Girona temps de flors. Com també celebrant les corresponents efemèrides anuals envers el món cultural.

En la temporada 2012 s’inicia amb un canvi important, com és el de la direcció musical. Jesús Ventura Barnet substituirà a Marcel Sabaté Reixach, agafant el compromís de seguir mantenint i millorar el treball de la Cobla i alhora aportant una nova visió.

Un altre projecte consolidat és el treball de la Fonoteca de cobla, compositors gironins (2014) amb l’edició anualment  d’un nou volum. Que ja ha estat reconeguda amb dos premis pel seu objectiu  de recuperar i divulgar la música per a cobla de diferents compositors gironins avui dia oblidats, però que per la seva vàlua mereixen ser recordats.

En aquesta etapa es reforça i es treballa més la producció pròpia tant en l’elaboració de concerts com en els enregistraments, més de 40 CD’s entre produccions pròpies i no pròpies. Com a espectacles destacar la creació de Més Bertrana, més! (2017) amb motiu del 150è aniversari del naixement de Prudenci Bertrana, com també Viladesau, de músic a mite (2018) amb motiu del 100 aniversari del seu naixement o  l’espectacle dedicat al Teatre Líric (2020).

Tot aquest treball obté el seu reconeixement amb l’obtenció de tres Premis:

Premi Iniciatives Renovadores (2017) a l’Espectacle Més Bertrana, Més!

Premi a la Divulgació Musical (2018) a la Fonoteca de Cobla.

Premi Arç Cooperativa a l’Activitat (2019) a la Fonoteca de Cobla.

Tot això, sense oblidar, sinó tot el contrari, potenciant i seguint treballant cada dia per a millorar en tots els nostres treballs i adaptant-nos a les situacions i dificultats.

Cobla 2012

Logo Fonoteca

 

 

 

 

Programa espectacle Més Bertrana, Més!

Antics componentsMúsics que han format part de la cobla Ciutat de Girona

Han estat 52 els músics que han desfilat per la seva formació fins al dia d’avui.

Flabiols
Lluís Buscarons
Marcel Sabaté
Tibles
Juli Esteve
Jaume Esteve
Joaquim Portas
Narcís Roura
Joan Parés
Tenores
Josep Cullell
Josep Bruguès
Joan Roca
Jaume Call
Santi Roura
Pere Millet
Adrià Bauzó
Trompetes
Jordi Compte
Pere Rabasseda
Marcel·lí Trias
J.L.Luque
Pere Banyeres
Oleguer Freixas
Llorenç Sabaté
Ruben Serra
Jose Antonio Vicente
Marc Solanelles
Trombons
Pere Cortada
Joan Franquesa
Eloi Planiol
Jack McGee
Salvador Salla
Fiscorns
Josep Puig
Miquel Tudela
Alexandre Port
Josep Mercader
Francesc Camps
Jordi Estartús
Eduard Figaró
Ramon Casanovas
Jack McGee
Salvador Salla
Contrabaixos
Josep Joli
Martí Puntí
Antoni Blázquez
Amadeu Puntí
Agustí Pedrico
Tomàs Espanyó
Alberto Rodríguez
Directors musicals
Lluís Buscarons (1975-1987)
Francesc Camps (1987-1996)
Marcel Sabaté (1996-2011)
Representants
Lluís Buscarons (1975-1987)
Marcel·lí Trias (1987-2003)