UNA FONOTECA DE COBLA

El naixement d’aquesta col·lecció que hem anomenat FONOTECA DE COBLA vol deixar constància d’un treball rigorós de recerca i investigació al voltant d’una sèrie de compositors no notoris però molt notables que ens han deixat un llegat massa vegades oblidat i, fins i tot, desconegut. Un present massa important per permetre’ns el luxe d’ignorar-lo o despreciar-lo. En aquest aspecte volem agrair especialment la tasca d’assessorament que ens han brindat des de l’Associació Músics per la Cobla, així com des de nombrosos arxius institucionals i particulars que hem consultat. La recuperació del patrimoni d’un país és un feina indispensable per tal de poder construir amb garanties el seu futur. La definició que el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans fa de la paraula patrimoni assevera: “béns que una persona hereta dels seus ascendents”. I estareu d’acord amb nosaltres que en els temps que vivim no ens podem permetre el luxe de refusar una herència, encara que sigui musical.

 

 

“Som el que deixem com a llegat. Aquesta frase, que podria sonar a tòpic, és una autèntica realitat que es fa patent quant més profund és el coneixement d’un mateix en la història. El projecte que teniu a les vostres mans és un exercici de preservació de la memòria, la recuperació del llegat d’un compositor gironí pràcticament engolit per el pas dels anys. Una de les nostres tasques és la preservació i la recuperació d’aquells que varen construir la nostra ciutat; perquè si descuidem aquest passat, anirem caminant a les fosques cap al futur. Desitjo que gaudiu d’aquest CD tant com ho fet jo, i que pugueu descobrir en les seves notes el ressó de la Girona de fa més d’un segle enrere però que mira cap al futur amb el convenciment que allò més nostre és el que ens fa progressar.”

Carles Puigdemont – Alcalde de Girona

 

FRANCESC PERICH ESCOSACompositors Gironins – Volum I

Francesc Perich va ser un gran músic i tot un personatge cultural en la seva època. Un home senzill, capaç i dotat de grans virtuts com a instrumentista i compositor. Malauradament no podem gaudir d’enregistraments seus com a destacat flautista que era, però amb aquest CD us oferim la possibilitat de descobrir-lo com a autor d’unes peces planeres, originals i plenes d’inspiració i de bellesa.

LLIBRET  VOLUM I

Intèrprets:

Cobla Ciutat de Girona: 5 sardanes i 10 ballables per a cobla.

Direcció:

Jesús Ventura Barnet

Textos llibret:

Carles Puigdemont Casamajó, Alcalde de Girona

Lluís Brugués Agustí (Biografia)

Jesús Ventura Barnet, director de la Cobla Ciutat de Girona

Any: 2014

D.L.B15166-2014

Enregistrat: Estudis 44.1 (Aiguaviva)

Disseny gràfic: Francesc Sala Giralt

Producció: Josep Maria Serracant

Tècnic de so: Carles Xirgo

 

 

NARCÍS COSTA HORTSCompositors Gironins – Volum II

És l’any 1978 quan, a la mort de la seva esposa Amparo, Narcís Costa posa termini al seu exili de quasi 40 anys a Mèxic. Torna amb més de setanta anys a la seves espatlles i amb un bagatge musical molt important. La seva etapa mexicana correspon al seu període de maduresa com a compositor. A les seves maletes hi porta un grapat d’obres simfòniques estrenades allà… Dues simfonies, vàries obres orquestrals, un concert per a violoncel i orquestra, música vocal, també coral i sardanes.  Aquell Narcís de 32 anys que emigrà sortint de la situació dramàtica del 1939 a la seva pàtria i que ja havia ensenyat maneres com a creador torna a casa a les portes de la seva vellesa amb una feina important feta.
La casa que troba, la Catalunya somiada i idealitzada pels emigrants, se sembla poc a la real. Ell ho pateix. Vàries raons s’ajunten per a fer dificultós el reconeixement a la seva vàlua com a compositor i els anys transcorreguts des de la seva tornada tampoc han encabit cap iniciativa en aquest sentit.

LLIBRET VOLUM II

Intèrprets:

Cobla Ciutat de Girona: 12  sardanes.

Cor de Cambra de la Diputació de Girona i el Cor Jove del Conservatori de Girona: sardana per a cor i cobla.

Direcció:

Jesús Ventura Barnet

Textos llibret:

Lluís Brugués Agustí (Biografia)

Josep Maria Serracant (Músics per la Cobla)

Any: 2015

D.L.B12387-2015

Enregistrat: Estudis 44.1 (Aiguaviva)

Disseny gràfic: Francesc Sala Giralt

Producció: Josep Maria Serracant i Agustí Pedrico.

Tècnic de so: Toni Paris

 

 

RAMON BASIL BRUJÓCompositors Gironins – Volum III

En Ramon va ser un virtuós en la interpretació de la flauta travessera, que va formar part de petits grups musicals i, s’ha dit també, que va ser membre de l’orquestra Mendoza. Però, ben segur que el seu renom prové de la direcció de la principal agrupació coral de Figueres de l’època, el cor de La Erato, i de compondre peces musicals i d’arranjar-ne d’altres entre les que s’hi compten les sarsueles romàntiques per a grups.

Ramon Basil esdevé una baula important a la nissaga de músics: Basil (Josep i Frederic) i Bassagañas Basil (Josep i Ramon), que madura en el seu fill Francesc (1905-75).

Tot i que sovint recordem els músics pel seu llegat musical, en el cas particular d’en Ramon Basil, no podem deixar de reconèixer i valorar, a més a més, la seva aportació a tot el col·lectiu musical i, per tant, a la música del nostre país. De ben segur que la seva tasca va condicionar en aquell moment tot el col·lectiu de músics, de la mateixa manera que va obrir el camí per tal que, a dia d’avui, uns altres músics seguim treballant per aconseguir aquells objectius.

LLIBRET VOLUM III

Intèrprets:

Cobla Ciutat de Girona: 8  sardanes.

Cor d’Homes d’Igualada: 2 sardanes

Cobla Ciutat de Girona en formació d’orquestrina: 5 ballables

Direcció:

Jesús Ventura Barnet

Textos llibret:

Inés Padrosa Gorgot (Biografia).Llda en Història de l’Art i Diplomada en Biblioteconomia i documentació.

Josep Reig, President de Musicat.

Any: 2016

D.L.B9229-2015

Enregistrat: Estudis 44.1 (Aiguaviva)

Disseny gràfic: Francesc Sala Giralt

Producció: Josep Maria Serracant i Felip Morales.

Tècnic de so: Toni Paris

 

FRANCESC CIVIL CASTELLVÍCompositors Gironins – Volum IV

Esdevingut gironí després de la seva naixença a Molins de Rei, el mestre Civil deixà una petjada molt important en el patrimoni musical català, després d’una llarga i fecunda vida artística. En commemorar els vint-i-cinc anys de la seva mort, la Cobla Ciutat de Girona entoma el repte de fer que l’obra del mestre, en la seva vessant de la cobla i les sardanes, sigui l’objecte del seu quart projecte dins la col·lecció “Fonoteca de Cobla”.
Com en tots els projectes d’aquesta col·lecció, la implicació de la cobla i del seu director, Jesús Ventura, ha estat fonamental. S’ha dut a terme un acurat estudi del conjunt de l’obra coblística del mestre Civil; així, es féu una cerca dels originals, les fonts dels quals assegurava bàsicament l’arxiu familiar i FICTA, l’editorial que tenia els drets d’edició. Després de verificar la catalogació, es procedí a l’edició digital de les partitures, una edició dificultosa ateses les característiques de l’escriptura del mestre.
Feta la corresponent tria a partir de les obres novament editades, es decidí que serien enregistrades deu sardanes per a cobla i que el CD es completaria amb una selecció de tres sardanes per a piano.

LLIBRET VOLUM IV

Intèrprets:

Cobla Ciutat de Girona: 10  sardanes.

Duo Ficta: 3 sardanes per a piano. Miquel Villaba i Neus Guiu.

Direcció:

Jesús Ventura Barnet

Textos llibret:

Lluís Brugués Agustí

Joan Domènech Moner

Josep Maria Serracant, Músics per la cobla

Any: 2017

D.L.B19593-2016

Enregistrat: Estudis 44.1 (Aiguaviva)

Disseny gràfic: Francesc Sala Giralt

Producció: Josep Maria Serracant

Tècnic de so: Toni Paris

 

MIQUEL SERRA BONALCompositors Gironins – Volum V

Destacat alumne de l’Escola dels Comtes, fou la figura senyera de “La Principal de Peralada” que tanta anomenada hauria de proporcionar a la vila, i a ell es degué la seva fundació. A la formació va ocupar el càrrec de director-president i contrabaixista fins poc abans de la seva mort, i va ser en bona part responsable de la instrucció musical del seu germà Josep.

D’aspecte distingit, amb bigoti i barbeta ben polits, tenia aires de poeta romàntic, amb el barret d’amples ales cofat de biaix i la mirada altívola, talment el posat que immortalitzà Frederic Mistral, voltat dels prohoms de la nostra Renaixença, segons les fotografies de l’època.

Miquel Serra devia gaudir de qualitats organitzatives i de líder ja que a més d’ésser, com ja hem dit l’artífex de la formació de La Principal, sabem que col·laborà en diverses activitats del poble, essent durant alguns anys l’ànima del grup de caramelles (tradició molt arrelada a Peralada, que més tard continuà Mn. Calvet), encarregant-se de la direcció del cor local, popularment anomenat el “Cor Gros” probablement perquè només era d’homes.

LLIBRET VOLUM V

Intèrprets:

Cobla Ciutat de Girona: 12  sardanes.

Capella Polifònica de Girona: sardana per a Cor mixt

Enregistraments històrics de la Principal de Peralada: 2 sardanes (1908 i 1914)

Direcció:

Jesús Ventura Barnet

Textos llibret:

Inés Padrosa Gorgot (Biografia).Llda en Història de l’Art i Diplomada en Biblioteconomia i documentació.

Any: 2017

D.L.B24821-2017

Enregistrat: Estudis 44.1 (Aiguaviva)

Disseny gràfic: Francesc Sala Giralt

Producció: Josep Maria Serracant

Tècnic de so: Toni Paris

FREDERIC SIRÉS PUIG – CD DOBLECompositors Gironins – Volum VI

«Vaig començar a estudiar música quan tenia deu o onze anys. Amb el mètode Solfeo de los solfeos a la butxaca, cada dia agafava la bicicleta i pedalava inquiet per anar a donar la lliçó. No era pas l’únic, ans el contrari. Aquella casa del casc antic de Palafrugell s’omplia cada tarda amb una bona colla de joves músics. Arrenglerats, esperàvem el nostre torn mentre ens escuràvem la gola. El mestre ens escoltava amb atenció, complaent més que no pas exigint, benèvol i indulgent, sempre aconsellant el millor a cada deixeble.» Aquest retrat l’haurien pogut signar multitud de joves aprenents de música palafrugellencs i el mestre pacient i bondadós amb desmesura sempre era Frederic Sirés. El senyor Sirés.

Frederic Sirés i Puig (Begur, 13 d’abril de 1898 – Palafrugell, 7 de novembre de 1971) va ser pianista, compositor i director totes les hores que li deixava lliure la seva feina de comptable. També tocava el flabiol, la tenora, l’orgue i l’acordió. A Palafrugell és recordat per la seva bonhomia i per ser El Músic -així, en majúscules- que va catalitzar tota l’activitat musical de la vila des de la postguerra fins al seu decés.

LLIBRET VOLUM VI

Intèrprets:

Cobla Ciutat de Girona: 24  sardanes.

Albert Deprius, tenor: Havanera per a cobla i tenor.

Direcció:

Jesús Ventura Barnet

Textos llibret:

Oriol Oller, professor Superior de Música i Màster en Musicologia i educció musical.

Any: 2019

D.L.B23302-2019

Enregistrat: Estudis 44.1 (Aiguaviva)

Disseny gràfic: Francesc Sala Giralt

Producció: Josep Maria Serracant

Tècnic de so: Toni Paris

BONAVENTURA CARRERAS DURANCompositors Gironins – Volum VII

Gràcies a la posició econòmica familiar, Carreras Duran pogué rebre una bona educació i dedicar-se als estudis, dels quals en tragué bon profit. D’aquesta manera, seguint l’estela paterna, Carreras Duran inicià una reputada carrera com a oculista, conferenciant i científic.

Carreras Duran també fou un home de cultura i que participà de diferents aspectes de la societat.

També tingué una densa formació artística, s’interessà pel dibuix i la pintura i pintà nombrosos quadres a l’oli. Durant la seva estada  a Girona, Bonaventura Carreras participà de la vida social i cultural de la ciutat: la inclinació de Bonaventura Carreras vers la música, a banda dels imputs externs, fou per influència del pare, que era un melòman i, sobretot, amant de la música clàssica. Tal fou la passió que Carreras Duran sentí envers la música, que inculcà aquest amor als seus fills. Segons referències escrites, essent aquests menuts, formà un petit cor infantil que arribà a interpretar, amb notable ajust i perfecció

Sobre llur faceta musical i de compositor, el seu amic editor i erudit gironí Joaquim Pla i Cargol escrigué:

“Su afición a manifestaciones musicales se significó en él desde su juventud y fue un gran enamorado de la música popular catalana (…). Este amor por la música popular hizo que la estudiara a fondo, que se aficionara a las sardanas y que, movido por tal afición, se decidiera a componer varias sardanas, muy inspiradas por cierto, y estructuradas convenientemente según los más depurados cánones de esta típica música (…). Por su hondo conocimiento de la música y de la composición musical, empezó componiendo una sardana, y a aquella afortunada prueba siguieron otras sardanas, que fue dedicando sucesivamente a cada uno de sus hijos y, al final de la serie, compuso con gran ilusión la sardana que dedicó a su esposa. Fueron así muchas las sardanas compuestas por el Dr. Carreras Durán”.

LLIBRET VOLUM VII

Intèrprets:

Cobla Ciutat de Girona: 11  sardanes.

Albert Deprius, tenor i Josep Buforn, piano: cançó pe a veu i piano

Direcció:

Jesús Ventura Barnet

Textos llibret:

Jordi Gallegos Córdoba, Llicenciat en Història, investigador i divulgador

Any: 2019

D.L.B6316-2019

Enregistrat: Estudis 44.1 (Aiguaviva)

Disseny gràfic: Francesc Sala Giralt

Producció: Josep Maria Serracant

Tècnic de so: Toni Paris

 

CASSIÀ CASADEMONT BUSQUETSCompositors Gironins – Volum VIII

Podrà ser obra de conservador fer música popular o d’estil popular, però és obra positiva, per tal de poder expressar-se amb claredat, i com que serà el seu  llenguatge, tots els seus l’hauran entès, mentre que si escriu en diferent idioma per ser aquest d’un altre país, serà difícil que l’entenguin. Això ho han recomanat, sempre, tots els grans genis, de cada u té la missió d’estudiar i de treballar sobre la música dins del sentiment del seu poble. Així l’artista es revela sincer i amb claredat, car amb el sentiment de cada poble es poden expressar perfectament tots els matisos, per tràgics o grotescos que siguin.

 

Cassià Casademont Busquets

(De l’article, sota el títol “Música i dansa”-Revista Art Novell, maig de 1920,Barcelona)

LLIBRET VOLUM VIII

Intèrprets:

Cobla Ciutat de Girona: 12  sardanes

Marta Valero, mezzosoprano i Alfons Miró, piano: 2 cançons per a veu i piano

Direcció:

Jesús Ventura Barnet

Textos llibret:

Biografia per Tomàs Roig Llop(text escrit a Barcelona el 1964)

Jordi Gallegos Córdoba, Llicenciat en Història, investigador i divulgador

Josep Maria Serracant, Músics per la cobla

Any: 2020

D.L.B12705-2020

Enregistrat: Estudis 44.1 (Aiguaviva)

Disseny gràfic: Francesc Sala Giralt

Producció: Josep Maria Serracant

Tècnic de so: Toni Paris

 

PAU GUANTER CASADEVALLCompositors Gironins – Volum IX

Per poder endinsar-nos en la figura de Pau Guanter cal tenir present l’entorn social i cultural on va néixer i créixer. Castelló d’Empúries esdevingué una de les viles més importants de l’Alt Emmpordà, precedida per Figueres i Roses. Caracteritzada per una notable activitat agrària, la vila comptava amb una alta vida cultural i recreativa, impulsada sobretot per l’Església i l’Ajuntament. Així mateix. la formació musical era entesa com un element de cohesió social, fet pel qual va esdevenir fonamental.

El fet que <strong es dediqués a diferents àmbits musicals al llarg de la seva vida, i que fos reconegut i estimat per la feina que realitzava, demostra les seves múltiples dots musicals. A banda de ser un gran intèrpret i director, Guanter va dedicar-se també a la composició tant de sardanes com de peces corals, i harmonitzà també diferents peces populars per tal que poguessin ser cantades pels cors que dirigia o també en diferents formats instrumentals.

LLIBRET VOLUM IX

 

 

 

Intèrprets:

Cobla Ciutat de Girona: 12  sardanes

Quim Bonal i Coral infantil l’ARC: 5 cançons per a piano i cor infantil

Direcció:

Jesús Ventura Barnet

Textos llibret:

Roser Serrano Plana, Musicòloga

Any: 2021

D.L.B17315-2021

Enregistrat: Estudis 44.1 (Aiguaviva)

Disseny gràfic: Francesc Sala Giralt

Producció: Josep Maria Serracant

Tècnic de so: Toni Paris